Existeix actualment la classe treballadora?
- Guillem Vila Ribas
- May 2, 2024
- 5 min de lectura
Actualitzat: Jun 29, 2024
Guillem Vila Ribas | 02/01/23 | L'Holística
Abstract:
L'article qüestiona la vigència de la classe treballadora avui en dia. S'argumenta que, tot i la seva fragmentació i complexitat actual, la classe treballadora continua existint, especialment en períodes de crisi econòmica. Es posa de manifest la importància de reconèixer la despossesió i construir una consciència de classe per abordar les desigualtats del capitalisme i evitar discursos reaccionaris
Ningú no s'atreviria a negar que vivim en un món desigual, un món fracturat per unes ferides que segueixen obertes a costa d'uns pocs privilegiats que se'n nodreixen per empoderar-se. És a dir, deixant de banda al·legories i metàfores, un món globalitzat i hiperconnectat sostingut gràcies a una divisió de la societat basada en classes socials fixes i hereditàries. Aquest posicionament analític, desenvolupat a finals del segle XIX, el qual ha estat més que estudiat i que va transformar el món al segle XX, s'ha anat desplaçant cap a la irrellevància, tant a l'acadèmia com als carrers. És per això que, en motiu del primer de maig, dia del treballador/a, em pregunto.... Existeix actualment una classe treballadora?
Com he comentat, la identitat de classe ha perdut el pes que tenia en el passat i altres lluites socials han pres més importancia, però, no és quelcom casual. La fi de la Segona Guerra Mundial va suposar un canvi en els poders geopolítics preexistents, traçant, així, un taló d'acer que va dividir el món amb dos blocs en conflicte, l’occidental capitalista i l'oriental marxista soviètic. Aquesta anomenada "Guerra Freda" es va lluitar tant en el camp de batalla, Corea i Afganistan, com en les ments dels habitants de cada òrbita. Amb aquest context, podem entendre com, amb l'afany de batre qualsevol element que sonés a socialisme o a comunisme (Navarro, 2016: 3), en els anys 50 als Estats Units i arreu del món occidental, es va iniciar un procés per redefinir el concepte de classe social.
En aquest terme se li va eliminar tots els elements del llenguatge de conflicte col·lectiu, de la "lluita de classes", per passar a ser una simple descripció sociològica de la jerarquia social, definint-la només pel nivell de renda de l'individu, independentment de l'origen d'aquesta renda. Tal com diu Navarro: «De ahí la redefinición de las clases en clase alta, clase media y clase baja, que sustituían los términos de clase capitalista [...] y clase trabajadora, un cambio de gran importancia para enmascarar la dinámica de poder del orden capitalista » (Navarro, 2016: 4).
Però d’on prové la idea de classe social? Com es varen formar? Tal com va explicar Thompson (1984):
«Las clases no existen como entidades separadas, que miran alrededor, encuentran una clase enemiga y empiezan luego a luchar. Por el contrario, las gentes se encuentran en una sociedad estructurada en modos determinados (crucialmente, pero no exclusivamente, en relaciones de producción), experimentan la explotación (o la necesidad de mantener el poder sobre los explotados), identifican puntos de interés antagónico, comienzan a luchar por estas cuestiones y en el proceso de lucha se descubren como clase, y llegan a conocer este descubrimiento como conciencia de clase. La clase y la conciencia de clase son siempre las últimas, no las primeras, fases del proceso real histórico». (Thompson 1984: 37)
Per tant, per estructurar una consciència de classe treballadora primer hem d'identificar els punts antagònics per tal de, des de la lluita política, reestructurar la consciència de classe. D'aquesta manera, una persona de classe obrera no ha de ser representada només per la falsa imatge d'aquell «hombre en trabajos mayoritariamente manuales y organizados en torno a sindicatos y partidos de clase que solían llevar la iniciativa de las luchas anticapitalistas», ja que, de fet, mai ha estat així.
La classe proletària sempre ha estat diversa, des de camperols anglesos desnonats, fins als irlandesos expulsats i sotmesos, els heretges perseguits, els indis americans sotmesos, els negres esclavitzats de l'Àfrica occidental o les dones privades dels seus espais d'autonomia i poder. Com bé van dir, «Una hidra polimorfa y peligrosa de sujetos desposeídos y prestos a formar alianzas multiétnicas para rebelarse» (Linebaugh, P. i Rediker, M. 2005).
Per això mateix, és imprescindible la perspectiva històrica en l'anàlisi de classes ja que «les societats a les quals s'aplica no són sempre les mateixes» (Martínez-Cava, 2018: 5). Per exemple, amb el desenvolupament de la classe mitjana a mitjans i finals del segle XX semblava que la centralitat de la classe en l'anàlisi, com he comentat anteriorment, s'esvaeixia.
Però és en els moments de crisi del capitalisme, com la del 2008, on la societat es despulla i es poden veure els seus ossos, les seves debilitats, deixant al descobert totes les desigualtats preexistents. És en aquest precís instant quan es pot desenvolupar la lluita real de classes i, com diu Thompson (1984), és en la lluita on es descobreix la consciència classe, en els que perden i en els que guanyen. Tot i que no tot és tan fàcil. La divisió de classes ha evolucionat i s'ha complicat tant com ho ha fet el capitalisme en si mateix, transformant-se en un sistema econòmic global, financer i on el mercat s'introdueix en espais personals com l'habitatge, «lo cual implica una espacialización de la desigualdad» (Martínez-Cava, 2018: 9).
Un d'aquests fenòmens macroeconòmics que més ha sacsejat les relacions de classe és la financiarització, la qual ha permès «el ascenso de ciertos grupos sociales a costa de otros, o incluso inflando la posición social por el acceso al crédito para después sumergir a los individuos en el sobrendeudamiento y la pobreza.» (Martínez-Cava, 2018: 9). Tot això ens ajuda a traçar i comprendre les fronteres de les classes actualment per poder fer polítiques transformadores que abordin «la centralidad de la riqueza como principal determinante de clase y que proponga como sujeto transformador a los afectados por las múltiples dinámicas desposeedoras del capitalismo» (Martínez-Cava, 2018: 10).
Així que sí, existeix una classe treballadora, però aquesta està desposseïda, desmoralitzada i conforme amb un sistema que entenen «como algo natural e incambiable» ( Martínez-Cava, 2018: 3). El repte que tenim, ara que venen eleccions, és poder organitzar i construir una forta consciència de classe abans que altres grups polítics aprofitin l'ocasió per buscar altres culpables de les seves desgràcies, fracturant encara més la «hidra polimorfa».
Linebaugh, P. y Rediker, M. (2005) La Hidra de la Revolución. Marineros, esclavos y campesinos en la historia oculta del Atlántico, Barcelona, Crítica Martínez-Cava, J. (2018). La actualidad del concepto marxista de «clase social». Nous Horitzons, 218, 43-51. Navarro, V. (2016). ¿Existe la clase trabajadora? Diario Público, 28. Thompson (1984) Tradición, revuelta y conciencia de clase, Crítica, Barcelona
Existeix actualment la classe treballadora? | Guillem Vila Ribas | 02/01/23 | L'Holística
Comments